Robots

Robonaut No tots els robots de la NASA van pel món perforant roques. Aquest androide treballarà algun dia braç a braç amb persones a les estacions espacials. Robonaut és de la mateixa mida i forma d'una persona amb vestit espacial, de manera que pot realitzar tasques que típicament compleixen els humans. Les seves mans també són articulades, però amb millor mobilitat que els dits dels astronautes dins dels seus guants. El seu aspecte similar a Boba Fett és pura coincidència.
Es tracta d'Robonaut B, un robot que incorpora mans similars a les humanes i dues càmeres de televisió que fan de ulls, i que ara compta amb l'opció de moure per la Terra sobre una motoneta de dues rodes Segway modificada, o de aferrar-se a la ISS (Estació espacial Internacional) amb el que els científics han anomenat "cama espacial".









Leonardo té 61 graus de llibertat, 32 d'ells s'utilitzen només per la cara. Com a resultat d'això, Leonardo és capaç de mostar expressions facials gairebé humanes (dins de la seva aparença de "criatura estranya"). Encara està altament articulat, Leonardo no ha estat dissenyat per caminar. En comptes d'això, els seus graus de llibertat van ser seleccionats per a les seves funcions expressives i comunicatives. Així pot gesticular i és capaç de manipular objectes de manera senzilla.

LeonardoAl contrari que la gran majoria de robots autònoms trobats avui dia, Leonardo té una aparença orgànica. Té forma de criatura imaginària, lògicament no intenta imitar cap criatura vivent avui dia. Això segueix la filosofia que els robots ni són ni mai seran gossos, gats, humans, etc. per la qual cosa no hi ha necessitat de fer que s'assemblin.

El seu sistema de visió activa inclou l'habilitat d'enfocar la vista en el centre d'atenció, realitzar un seguiment suau d'un objecte en moviment o establir i mantenir un contacte visual entre altres funcions.

Tot això està governat pel nucli d'un processador de programari encastat, implementat en una FPGA (Field-Programmable Gate Array, o arranjament de comportes lògiques programables de camp: un xip programable que conté milers de comportes lògiques) de l'empresa Xilinx Virtex.





S-BOTS Els S-Bots són un projecte actualment en marxa del programa de Tecnologies Energentes i Futures de la Unió Europea. Aquests petits artefactes es tornen forts quan estan en quantitats. Cada s-Bot (swarm-bot) és totalment independent, però si es deixa deixa anar una quantitat junts en una cambra formaran una cadena, el que els servirà per portar càrregues pesades o sobrepassar obstacles. Són com formigues o skates a corró ... formats en una línia de conga.


EL ànec de Vaucanson Allà per 1739, Jacques de Vaucanson volia crear vida artificial. Va construir un ànec mecànic que feia les seves necessitats. La màquina utilitzava complicats sistemes mecànics pota fer "cuac", aletejar, prendre aigua i menjar grans, que digeria mecànicament i després expel·lia a través d'una obertura a la part posterior.
Era capaç de menjar de la mà, empassar els grans de blat de moro, digerir i expulsar-convertits en femta. El Canard Digérateur (L'ànec que digereix) era obra del francès Jacques de Vaucanson (1709-1782), enginyer especialitzat en autòmats, al qual se li atribueixen invents revolucionaris, com el primer teler automàtic.
Fabricat en coure recobert d'or, amb més de 400 peces mòbils i de la mida d'un ànec de veritat, l'au mecànica parpaba, flexionava les seves potes i s'empassava el menjar de manera realista, movent el coll perquè es llisqués millor. Però el més important, el que el va elevar a l'invent del moment, era la seva capacitat de produir excrements.