metalls no fèrrics

MINERAL DEL QUE S'EXTREU

FERRO

SIDERITA

HEMATITA

CUPRITA

MAGNETITA

PERITA

MALAQUITA

COURE

CALCOCITA

CALCOPIRITA

ALUMINI

Bauxita

MAGNESI

Dolomita

TITANI

Ilmenita

PLOM

Galena

ESTANY 

  

Casiterita

ZINC

Moneda echa con zinc-niquel

 
 

Blenda

NIQUEL

Pentlandita

ASSAIGS

- Assaig de duresa Brinell:

https://youtu.be/4PtkjRwIdN4



- Assaig de resilièmcia; assaig Charpy:


https://youtu.be/AjpqhmMwQ4k

- Assaig de fatiga; diagrama de Wöhler:

Robots

Robonaut No tots els robots de la NASA van pel món perforant roques. Aquest androide treballarà algun dia braç a braç amb persones a les estacions espacials. Robonaut és de la mateixa mida i forma d'una persona amb vestit espacial, de manera que pot realitzar tasques que típicament compleixen els humans. Les seves mans també són articulades, però amb millor mobilitat que els dits dels astronautes dins dels seus guants. El seu aspecte similar a Boba Fett és pura coincidència.
Es tracta d'Robonaut B, un robot que incorpora mans similars a les humanes i dues càmeres de televisió que fan de ulls, i que ara compta amb l'opció de moure per la Terra sobre una motoneta de dues rodes Segway modificada, o de aferrar-se a la ISS (Estació espacial Internacional) amb el que els científics han anomenat "cama espacial".









Leonardo té 61 graus de llibertat, 32 d'ells s'utilitzen només per la cara. Com a resultat d'això, Leonardo és capaç de mostar expressions facials gairebé humanes (dins de la seva aparença de "criatura estranya"). Encara està altament articulat, Leonardo no ha estat dissenyat per caminar. En comptes d'això, els seus graus de llibertat van ser seleccionats per a les seves funcions expressives i comunicatives. Així pot gesticular i és capaç de manipular objectes de manera senzilla.

LeonardoAl contrari que la gran majoria de robots autònoms trobats avui dia, Leonardo té una aparença orgànica. Té forma de criatura imaginària, lògicament no intenta imitar cap criatura vivent avui dia. Això segueix la filosofia que els robots ni són ni mai seran gossos, gats, humans, etc. per la qual cosa no hi ha necessitat de fer que s'assemblin.

El seu sistema de visió activa inclou l'habilitat d'enfocar la vista en el centre d'atenció, realitzar un seguiment suau d'un objecte en moviment o establir i mantenir un contacte visual entre altres funcions.

Tot això està governat pel nucli d'un processador de programari encastat, implementat en una FPGA (Field-Programmable Gate Array, o arranjament de comportes lògiques programables de camp: un xip programable que conté milers de comportes lògiques) de l'empresa Xilinx Virtex.





S-BOTS Els S-Bots són un projecte actualment en marxa del programa de Tecnologies Energentes i Futures de la Unió Europea. Aquests petits artefactes es tornen forts quan estan en quantitats. Cada s-Bot (swarm-bot) és totalment independent, però si es deixa deixa anar una quantitat junts en una cambra formaran una cadena, el que els servirà per portar càrregues pesades o sobrepassar obstacles. Són com formigues o skates a corró ... formats en una línia de conga.


EL ànec de Vaucanson Allà per 1739, Jacques de Vaucanson volia crear vida artificial. Va construir un ànec mecànic que feia les seves necessitats. La màquina utilitzava complicats sistemes mecànics pota fer "cuac", aletejar, prendre aigua i menjar grans, que digeria mecànicament i després expel·lia a través d'una obertura a la part posterior.
Era capaç de menjar de la mà, empassar els grans de blat de moro, digerir i expulsar-convertits en femta. El Canard Digérateur (L'ànec que digereix) era obra del francès Jacques de Vaucanson (1709-1782), enginyer especialitzat en autòmats, al qual se li atribueixen invents revolucionaris, com el primer teler automàtic.
Fabricat en coure recobert d'or, amb més de 400 peces mòbils i de la mida d'un ànec de veritat, l'au mecànica parpaba, flexionava les seves potes i s'empassava el menjar de manera realista, movent el coll perquè es llisqués millor. Però el més important, el que el va elevar a l'invent del moment, era la seva capacitat de produir excrements.

PNEUMÀTICA I HIDRÀULICA

TEMA 4. PNEUMÀTICA I HIDRÀULICA

La pneumàtica és el conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit, com a fluid
transmissor d’energia, per a l’accionament de màquines i mecanismes.
L’oleohidràulica és una tècnica similar a la pneumàtica, però basada en la utilització d’oli mineral, com a fluid transmissor d’energia, per a l’accionament de màquines i mecanismes


Els compressors són mecanismes rotatius moguts per motors elèctrics o tèrmics de combustió interna (de gasolina o diesel), la funció dels quals és aspirar aire a pressió atmosfèrica i comprimir-lo a una pressió més elevada.
  

La pressió representa els efectes que provoca una força que actua sobre una superfície. És una magnitud molt important en pneumàtica i hidràulica i ve determinada, en general, per l’expressió:


Un refrigerador és un tipus de bescanviador de calor format fonamentalment per una sèrie de tubs pels qual circula el fluid refrigerant, per exemple, aigua.
 

Condicionament de l’aire comprimit
 Assecament
L’aire humit pot originar oxidació, causant avaries en els elements de la instal·lació, i provocar un excessiu desgast en l’equip, atès que la humitat arrossega l’oli lubricant present en l’aire, que com veuràs més endavant serveix per fer el greixat de les parts mòbils dels components pneumàtics. Si el contingut de vapor d’aigua que hi ha en l’aire és alt, llavors caldrà reduir-lo fent-lo passar per un assecador pneumàtic.
 
Filtratge
En l’aire són presents impureses sòlides (pols, òxid de les conduccions, llimadures de goma i residus
diversos), líquides (aigua, olis cremats...) i gasoses (vapor d’aigua i gasos diversos) que convé eliminar per al bon funcionament de la instal·lació. La missió del filtre pneumàticés, precisament, retenir aquestes impureses.
 
Regulació de la pressió
L’aire comprimit d’una instal·lació pneumàtica ha de mantenir-se a una pressió constant, independentment de les fluctuacions de la xarxa i de les variacions de consum. El regulador de pressió és l’element que regula automàticament la pressió de sortida, ajustant-la al valor seleccionat.


Lubrificació
En la majoria dels elements que integren una instal·lació pneumàtica hi
ha parts lliscants que, en efectuar moviments, es desgasten degut al fregament, malgrat els perfectes acabats superficials. Per això cal fer un últim tractament de lubrificacióa l’aire amb l’objecte de realitzar el greixat de les peces mòbils dels components pneumàtics, la qual cosa qual fa disminuir la fricció i evita l’oxidació. El lubrificadorés el dispositiu que realitza aquesta funció.
 



Actuadors pneumàtics
En una instal·lació pneumàtica els receptors són anomenats actuadors pneumàtics o elements de treball i la seva funció és transformar l’energia pneumàtica de l’aire comprimit en treball mecànic per a l’accionament de màquines i mecanismes 
Cilindres
El cilindres són actuadors que fan el treball de manera rectilínia, mitjançant moviments d’empenyiment-tracció, que transformen l’energia continguda en l’aire comprimit en treball mecànic.




Cilindre de simple efecte. Només té una entrada de pressió i desenvolupa l’esforç en un únic sentit, és a dir, el desplaçament de l’èmbol degut a la pressió de l’aire comprimit té lloc en un únic sentit.

Cilindre de doble efecte. L’aire comprimit exerceix la seva acció en les dues cambres del cilindre, d’aquesta forma pot realitzar el treball en els dos sentits del moviment .












Motors pneumàtics
Els motors pneumàtics transformen l’energia pneumàtica en energia mecànica de rotació, en un procés similar i invers al de la compressió. L’avantatge d’aquests motors respecte dels elèctrics convencionals és que són insensibles a la calor, la pols, la humitat i les vibracions, a més d’oferir una millor solució en ambients explosius. El principal inconvenient és que tenen un major cost energètic. El tipus més utilitzat és el motor de paletes, encara que també s’empra, amb menys freqüència, el motor de pistons.












 
Representació gràfica de les vàlvules distribuïdores.Símbols de vàlvules distribuïdores


Tipus de comandament. Les vàlvules distribuïdores es representen amb el tipus de comandament, el qual s’afegeix al símbol base. La funció del comandament (o pilotatge) és realitzar els canvis de posició de la vàlvula. Segons la font d’energia que activa els components, els comandaments poden ser: manuals, mecànics, pneumàtics, hidràulics i elèctrics





Funcionament d’algunes vàlvules distribuïdores
Vàlvula distribuïdora 2/2. Aquestes vàlvules més que distribuïdores són de comandament, ja que només obren o tanquem un conducte. Tenen un orifici per a l’entrada d’aire i un altre per a la utilització. Evidentment, només té sentitque admetin dues posicions: vies tancades o vies obertes. Si està en repòs (la vàlvula sense accionar) i les vies estan tancades, s’anomena vàlvula normalment tancada (NT). En cas contrari, normalment oberta (NO).

Vàlvula distribuïdora 3/2. Generalment no s’utilitzen vàlvules de dues vies per comandar un cilindre pneumàtic de simple efecte. És usual utilitzar un distribuïdor 3/2 per realitzar aquesta funció; un orifici d’entrada, un de sortida i un tercer per a l’escapament. Aquest tipus de vàlvula nose sol utilitzar en oleohidràulica.

Vàlvula distribuïdora 5/2. Per a pilotar un cilindre pneumàtic de doble efecte o per accionar vàlvules de major mida s’utilitza a la pràctica una vàlvula distribuïdora de cinc vies: un orifici per a l’entrada, dues sortides i dos escapaments. Normalment, els cilindres de doble efecte es comanden amb vàlvules 4/2 i 5/2, encara que existeixen versions de vàlvules 5/3, les quals permeten deixar immobilitzat o bloquejat el cilindre en la posició central.

Les vàlvules de control, regulació i bloqueig, dins de les limitacions que imposen l’energia pneumàtica i oleohidràulica, permeten d’ajustar les velocitats de desplaçament dels actuadors (cilindres, actuadors de gir i motors rotatius) i regular la seva força. Dins d’uncircuit pneumàtic/oleohidràulic fan les funcions d’elements de comandament.

Vàlvules unidireccionals.
 

Vàlvules reguladores de cabal.











Vàlvules reguladores de pressió.

 Vàlvules limitadores de presión

 Vàlvules d’escapament ràpid.





Vàlvules selectores de circuit